En el fons els estimem
zakariaelkarchouni | 14 febrer 2014Els germans petits tenen el do de fer la punyeta, però et fan riure, tothom que tingui germans sabrà del que parlo: Quan et molesten i els persegueixes però s’escapen darrere la taula, quan ells volen mirar els dibuixos animats i tu canvies perquè no ho vols veure, però tornen a canviar pels botons de la tele… Al final acaba sent tot un joc.
Abans d’ahir, estava parlant amb el meu amic sobre els germans petits, i em va dir que estava fart d’ells, que passés el que passés als seus germans no és preocuparia, però jo sabia que no era veritat, que en el fons se’ls estimava.
L’endemà, vam anar a donar una volta per la Gran Via, i quan tornàvem, vam veure una ambulància, i com el meu amic és molt tafaner va anar a veure què passava, jo el vaig seguir. Quan va anar es va trobar a la seva germana, s’havia trencat el tendó i l’havien d’operar. El meu amic es va esverar i va trencar a plorar.
Per molt que els nostres germans ens facin la punyeta, en el fons els estimem.
Zakaria
Zaka, la idea és clara, i està molt ben il·lustrada amb l’anècdota de la germana del teu amic. Llàstima que no hagis repassat a fons l’escrit: segur que hauries pogut esmenar els errors que he esmenat jo (és feina teva, i no aprens res si corregeixo jo les errades!). No eren tan sols errades ortogràfiques, sinó que hi havia pífies mecanogràfiques o errors lèxics. Conclusió: un bon escrit lamentablement espatllat per falta de cura i atenció. La improvisació i les presses no ajuden a aprendre!
Fins al proper escrit (ben revisat!)
Josep Maria